18 de setembre del 2010

I acabant pel final.

Tot el que comença acaba (ja us ho devíeu imaginar) i per tant aquest apunt és la continuació lògica de l'anterior. Una vegada que un tenia a ma els llibres ja tenia mitja feina feta.

Si es cert que l'autor intentarà començar d'una manera potent, que atrapi el lector, no ho és menys que li agradaria acabar deixant una empremta el més duradora possible. En aquest cas, però, nosaltres, lectors tafaners que només mirem la primera i la última pàgina, es previsible que tinguem més dificultats amb aquesta darrera que en la primera. La raó és obvia: l'autor dona per fet que qui arriba al final ha llegit tot, o gaire bé tot, el llibre, mentre que qui comença el llibre te dret a esperar que no es doni res per sabut. Fetes aquestes observacions, anem, sense més preàmbuls als finals dels llibres. Son els mateixos, i en el mateix ordre, que en l'apunt anterior:     

  Debemos mejorar en calidad, más que en simple cantidad. Si lo hacemos así, podremos seguir progresando tecnológicamente, de manera impresionante y dramática, sin negar nuestra herencia evolutiva. Si no lo hacemos, nuestros impulsos biológicos reprimidos se irán hinchando más y más hasta reventar los diques, y toda nuestra complicada existencia será barrida por la riada.
"El mono desnudo" -Desmond Morris- 1967

 Alcé la mirada. En la cresta del Ettersberg, unas llamas anaranjadas sobresalían de lo alto de la maciza chimenea del crematorio.
 "La escritura o la vida" -Jorge Seprún- 1994

 Proletaris de tots els països, uniu-vos!
 "El manifest comunista" -Karl Marx, Frederic Engels- 1872

Mai vaig tornar a veure el milicià italià, ni vaig saber com es deia. Es pot tindre per quasi bé segur que és mort. Gairebé dos anys després, quan la guerra estava pràcticament perduda, vaig escriure aquests versos en la seva memòria.
 "Homage to Catalonia" -George Orwell- 1938


 7. Sobre el que no podem parlar hem de guardar silenci.
 "Tractatus logico-philosophicus" -Ludwig Wittgenstein- 1921

 Sils María, 13-VIII-55
Con profundo pesar me despido aquí de Thomas Mann, del amigo querido y gran compañero, del maestro de la prosa alemana, de un hombre a quien pese a todos los honores y éxitos muchos desconocieron. Toda la ternura, fidelidad, responsabilidad y capacidad de amar que se ocultaban bajo su ironía y virtuosismo -cualidades totalmente incomprendidas por el gran público alemán durante decenios-, habrán de mantener vivos su obra y su memoria mucho más allá de nuestra confusa época.
Hermann Hesse
Nene Zürcher Zeiíung, 16 de agosto de 1955.
 "Hermann Hesse y Thomas Mann" -Correspondencia- 1968

 El universo que alberga la vida es creativo en el mejor sentido: creativo en el sentido en que lo han sido los grandes poetas, los grandes artistas, los grandes músicos, y también los grandes matemáticos, los grandes científicos y los grandes inventores.
 "El universo abierto" -Karl R. Popper- 1952

 Deixo Sísif al capdavall de la muntanya. Sempre torna a trobar la seva càrrega. Peró Sísif ensenya la fidelitat superior que nega els déus i aixeca les roques. També ell considera que tot està bé. Aquest univers sense amo per sempre més no li sembla estèril ni fútil. Cada un dels grans d'aquesta pedra, cada fragment mineral d'aquella muntanya plena de nit, forma per ell mateix un món. La mateixa lluita per aconseguir els cims basta per a omplir un cor d'home. Sísif, cal imaginar-lo feliç.
 "El mite de Sísif" -Albert Camus- 1942

 15 de novembre. Els preparatius del viatge. El passaport estarà demà. L'ordinari em porta el paquet de jerseis i els diners per a l'abric i la maleta. A la tarda, anem, amb Alexandre Plana, a comprar-ho. La maleta es realment important.
El viatge a París es produirà demà passat.
 "El quadern gris" -Josep Pla- 1966

 Però jo sostinc que vindrà si treballem per ella, (*) i que treballar d'aquesta manera, fins i tot en la pobresa i la foscor, val la pena.
 "A Room of One's Own" -Virginia Woolf- 1928

*) Es refereix metafòricament a una hipotètica germana de Shakespeare que hauria sigut tant gran poeta com el seu germà si el rol de la dona no hagués estat sempre subaltern i de submissió.

  También enseñan los viajes un poco a desconfiar, pero permiten descubrir que hay en el mundo muchas personas de corazón excelente, dispuestas siempre a serviros aun cuando no se las haya visto jamás ni deban volverse a encontrar nunca.
 "El viaje del Beagle" -Charles Darwin- 1845

 Durant algunes hores, va estar-se ajagut al llit de matrimoni, amb la cara enganxada al paper escrivint a ma el guió per a una nova pel-lícula.
 "Woody Allen, La Biografia" -Eric Lax-  1992


 Els arbres dels boscos tropicals estan murmurant entre sí, esperant que nosaltres acabem la nostra arrogant desforestació per tornar als seu ritme habitual de creixement. Ells continuaran les seves cacofonies i harmonies molt després que nosaltres haguem desaparegut.
 "The Symbiotic Planet" -Linn Margulis- 1998

Mas esa gran cuestión [¿qué insuficiencias radicales padece la gran cultura europea moderna?] tiene que permanecer fuera de estas páginas, porque es excesiva. Obligaría a desarrollar con plenitud la doctrina sobre la vida humana que, como un contrapunto, queda entrelazada, insinuada, musitada en ellas. Tal vez pronto pueda ser gritada.
 "La rebelión de las masas" -José Ortega y Gasset- 1937

 Faig aqui una declaració que sé que no es pot utilitzar per donar-me importància a tot el món, però tampoc tinc cap desig de tindre-la, i sempre em consideraré més obligat amb els que em fan el favor de gaudir sense obstacle del meu oci que amb els que m'ofereixin els treballs més honorables de la terra.
 "El discurs del mètode" -René Descartes- 1637

... el robot/ordinador no ens reemplaçarà però ens servirà com un amic i un aliat en la marxa cap a un futur gloriós —si no ens destruïm a nosaltres mateixos abans de que la marxa pugui començar—. 
 "Asimov's New Guide to Science" -Isaac Asimov- 1960

 La filosofía debe ser estudiada, no por las respuestas concretas a los problemas que plantea, puesto que, por lo general, ninguna respuesta precisa puede ser conocida como verdadera, sino más bien por el valor de los problemas mismos; porque estos problemas amplían nuestra concepción de lo posible, enriquecen nuestra imaginación intelectual y disminuyen la seguridad dogmática que cierra el espíritu a la investigación; pero, ante todo, porque por la grandeza del Universo que la filosofía contempla, el espíritu se hace a su vez grande, y llega a ser capaz de la unión con el Universo que constituye su supremo bien.
 "Los problemas de la filosofía" -Bertrand Russell- 1912

 ...uno de los enunciados fundamentales de la teoría de la información, a saber que la transmisión de un mensaje se acompaña necesariamente de una cierta disipación de la información que contiene, es el equivalente, en informática, del segundo principio en termodinámica.
 "El Azar y la necesidad" -Jacques Monod- 1970

 La raó per la que és diu que Enric IV va abraçar la religió romana hauria de fer que la abandonés tot home honrat, i, més que res, qualsevol príncep que sabés raonar.
 "El contracte social" -Jean Jacques Rousseau- 1762

 També creu [el doctor Guarente] que podríem augmentar el límit màxim d'edat de la raça humana almenys en un 50%, tal com s'observa en alguns animals de laboratori. Els anys vinents veurem si les seves prediccions son encertades. 
I de l'epíleg:
Formar part d'aquesta revolució és tot un privilegi. Jo no en tinc cap dubte: no hi ha hagut mai un moment millor per dedicar-se a la biomedicina. Després de llegir aquest llibre espero que molts pensin el mateix.

"Immortals, sans i perfectes" -Salvador Macip- 2008


10 comentaris:

  1. Trobo molt interessants aquests dos posts sobre principis i finals remarcables. M'has fet pensar en un breu llibre d'Amos Oz en què analitza alguns començaments de relats (de Gògol, Kafka, Txèkhov i Carver entre d'altres), es diu La historia comienza.
    Em sembla que el final que esmentes de Wittgenstein és insuperable, però si molts el tinguessin com a norma ja no hi hauria tants començaments. Salutacions!

    ResponElimina
  2. Senzillament magistral, Brian. Recordo que el final de Wittgenstein anava de boca en boca entre els estudiants de filo quan estava per aquelles terres. Però Darwin, jo, Darwin, "También enseñan los viajes un poco a desconfiar, pero permiten descubrir que hay en el mundo muchas personas de corazón excelente, dispuestas siempre a serviros aun cuando no se las haya visto jamás ni deban volverse a encontrar nunca", Darwin és la biblia del viatjant, no?.
    Em resulta curiós qu el'altre dia un professor de la UB comencés la seva classe anant dient cites i preguntant als alumnes de qui era. Va recordar-me el teu post anterior.

    ResponElimina
  3. El de Wittgenstein és un clàssic, perfecte com a final, tot i que sempre he estat convençut que tots els que l'hem repetit sense llegir el Tractatus parlem per boca d'ase i no sabem què volia dir amb exactitud.

    M'agrada el de Pla, potser perquè el seu dietari pertany més aviat al món de la ficció.

    ResponElimina
  4. Si, molt bé, aquest recull de finals. Encara que vaig llegir un cop que les noveles, les històries no acaben mai,simplement es deixen en un punt, però podries seguir i seguir.

    ResponElimina
  5. M'agrda més el de Wittgenstein que el meu :-) Encara que per ser justos hauries d'haver comptat l'epíleg, que té un millor final: "Espero q
    ue muchos piensen lo mismo al terminar este libro."

    ResponElimina
  6. David,
    La famosa sentencia final del Tractatus (tal com ho entenc) no expressa tant la idea de que no s'ha de parlar a la babalà, cosa que és dona per suposada en filosofia, com que hi pensaments que son no son traslladables al llenguatge. Sobre aquests, diu, val més guardar silenci.

    Evo,
    Gràcies pel elogiós comentari. He de dir que amb les cites jo (i em sembla que no dec ser l'únic) hi tinc una relació d'amor/odi: d'una banda admiro la concisió i l'ingeni que moltes vegades contenen, i que t'inciten a buscar l'obra i llegir-la; d'un altre em fastigueja l'us i l'abús que moltes vegades se'n fa.

    Allau,
    Aquest terreny de transició entre la ficció i la no ficció donaria per més d'una reflexió. Els fanàtics de la "objectivitat" i la "veritat" desqualifiquen i menystenen a qualsevol que s'atreveix a trepitjar la línia contínua en un o altre sentit (recordo un comentari cruel i fins i tot insultant de l'Arcadi Espada a Javier Cercas per haver escrit novel·la històrica). I, certament, molts llibres de memòries i (auto)biografies sovint la trepitgen en sentit contrari. Segurament sense voler moltes vegades, perquè la memòria ens traeix més que no voldríem.

    Aristofeles,
    Les històries son com la vida dels seus autors: un fragment ínfim dins de la gran història de l'univers.

    SM,
    Amb els epílegs vaig fer el mateix que amb els pròlegs i les introduccions: en general els vaig expurgar. Però aprofitant el rar privilegi de tindre a ma l'autor perquè expressi les seves preferències, l'afegeixo ara mateix. ;-)

    ResponElimina
  7. Molt interessant i molt bona idea aquest recull que has fet les darreres dues entrades amb els principis i els finals de certes obres cabdals, pels quals et felicito.

    ResponElimina
  8. En els finals és quan un se la juga sempre. Un mal final arruina un començament brillant.
    torno a Pla, per dir que fins i tot en aquesta manera d'acabar en sec, era sensacional. Li tinc devoció.
    Salutacions!

    ResponElimina
  9. Brian, demano humilment un bis d'aquest post i de l'anterior, amb nous autors (i ja posats, proposo Kant i Newton).
    Pel que fa al tiet Ludwig, una de les coses que, actuant sensu stricto, caldria fer en acabar de llegir el Tractatus, és llençar el llibre, ja que és el que ens està dient al darrer enunciat, i cal ser conseqüents (encara que dubto que ningú ho hagi fet; és més, jo el conservo com una de les joies de la meua biblioteca, ja que és l'obra que em va impulsar a estudiar Filosofia).

    ResponElimina
  10. Alberich,
    He de confessar que quan se'm acut fer apunts una mica atípics con aquest penso si algú no dirà (o si no ho diu, ho pensarà) "amb quin estirabot surt aquest, ara". Feedbacks com el teu ajuden a no sentir-se tan ridícul.

    U.Q.F.,
    Pla va ser tractat de manera una mica injusta. Afortunadament el temps va posant cadascú al seu lloc.

    Leb,
    Com li deia a l'Alberich, no tenia gens clar que fos una bona idea, però vist que ha estat ben acollida intentaré donar-li continuïtat. S'admeten, no solament propostes, sinó també els textos corresponents ;-) (La meua biblioteca és molt modesta). Hi ha una dificultat afegida que, em sembla, ja vaig comentar a l'altre apunt: moltes obres cabdals de la no ficció no tenen un principi o un final potent concentrat en poques línies.

    ResponElimina